skip to Main Content
J.Secall per Carles Gomez
Jordi Secall i Pons

Com a fotògraf m’interessa la temàtica que ens afecta com a societat. Vaig estar retratant la Barcelona de l’especulació urbanística de principis del 2000 on els okupes, principals crítics del “sistema” eren el dimoni segons la premsa oficial. Ho vaig fotografiar en pel·lícula de 35 mm en blanc i negre. Després em vaig passar al vídeo i fins ara, amb la revolta catalana, fotografiada en color i càmera digital.

Aquesta batalla per la independència és un somni que molt pocs mesos enrere no podia preveure. He intentat, dins certes limitacions, fotografiar tots els moments més destacats i des d’un punt de vista inspirant-me en “la revolució dels somriures” de la Muriel Casals. És una revolució eminentment pacífica on conflueixen tot tipus de personatges i classes socials tal com pertoca en una revolta. He defugit l’espectacularitat en pro d’una representació més irònica o en una clau propera a l’esperit d’aquells “somriures”. Tot i ser la meva revolució, me la miro sorprès i sobretot per aquesta disciplina catalana d’un radicalisme pacífic i estricte en defensa de la democràcia, molt més enllà de les banderes. En aquests moments la confrontació amb Espanya està aturada. Potser ens hem despertat massa aviat del somni. Malauradament els presos i els exiliats polítics són un llast de realitat massa pesat i la nostra lluita s’està escorant cap aquest cantó i per tant, la lluita per la República catalana ha quedat en un segon terme. Continuarà?